No se sap exactament quan va aparèixer la mutació causant de
la malaltia. Les dades més antigues indiquen que al segle XIX un 25% de la
població masculina ingressada als hospitals patia retards mentals.
No va ser fins el 1943 que J.P.Martin i J.Bell (la malaltia
també es coneguda com síndrome de Martin
i Bell en honor a ells) van descriure la
síndrome per primera vegada. El 1969 es va descobrir el seu origen genètic, ja
que van trobar que certs individus que mostraven determinades característiques
mentals i físiques tenien en el seu cromosoma X un tros parcialment trencat.
L’any 1991 els
científics van descobrir el gen FMR1 (Fragile X linked Mental Retardation)
causant del síndrome, per tant a partir d’aquest descobriment es va impulsar la
investigació mèdica i psicopedagògica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada